| |
Bhangeerah
|
|
| |
Déjame coger tu
mano.
Déjame guiarte por
mi sueño.
Llora, si quieres.
Es triste, lo sé.
Pero me gusta.
Le da
un color especial a mis ideas.
|
arriba |
| |
LA SOMBRA DEL ÁNGEL
Yo soy quien vigila los sueños de los durmientes,
arrullando su mente entre mis dedos,
susurrando mi voz en sus cabezas.
Yo soy quien mantiene despiertos a los amantes
en sus largas noches de pasión,
enredando sus almas,
sus cuerpos,
su vida...
Yo soy todo lo que la gente quiere que sea.
Se acuerdan de mí cuando me necesitan
y me olvidan cuando todo lo tienen.
Pero yo sigo ahí.
Yo soy su Destino,
su Rueda de la Fortuna,
su Cielo y su Infierno.
Yo soy todo eso y mucho más,
y lo único que saben de mí
es lo que leen en su frágil corazón.
Yo soy ellos.
|
arriba |
| |
PRÍNCEP DEL NO RES
Deliris d'un poeta que viu de dia
i que mor de nit.
S'apaga.
Imatges que no surten del seu cap,
es perden en els racons
de cada galàxia
del seu propi univers.
Bohemi.
Príncep del no-res.
Extravagant.
Espirals absorbents que travessen els seus ulls,
miops,
que envolten tot el que miren.
Camaleó de la vida,
allà on el porten els batecs del seu cor,
si els seus peus cansats hi poden arribar.
Massa coses ha vist aquest poeta
bohemi,
príncep del no-res,
extravagant,
i totes les ha guardat
en deliris,
imatges
i espirals.
|
arriba |
| |
QUIMERA
He vist ballar les estrelles
a la galàxia d’Andròmeda.
He vist somiar les balenes
al fons de l’oceà.
He vist... passatges d’una vida.
La meva vida.
Però podria ser la teva.
O la seva...
He vist les flors somriure,
caminar els arbres,
jugar les gotes de pluja.
I tot això ho he vist als teus ulls.
Però podrien ser els meus.
O els seus...
|
arriba |
| |
SUSURROS
Quisiera sentir el viento en mi rostro,
cerrar los ojos y abrir los brazos.
Inspirar.
Sonreír.
Llevar mis pensamientos a otro tiempo
a través de un agujero en el Universo.
Quisiera saborear el viento en mi boca,
aspirar su energía.
Y cuando abra los ojos,
quisiera encontrar un mundo nuevo.
No más historias repetidas.
No más razones desgastadas.
Sólo el viento traspasando mi rostro.
|
arriba |
| |
LLÀGRIMA SILENCIOSA
Busques una resposta
i mires al cel,
però les estrelles no parlen,
i mires dins teu,
però la confusió t’ofusca.
Ningú no pot veure
el que tu veus,
i t'amagues sota vint-i-cinc llàgrimes,
esperant el dia
en que et creixeran les ales
i podràs fugir d'aquest món.
|
arriba |
| |
TIERRA DE NUNCA JAMÁS
Sé cuales son tus sueños.
Me lo han dicho tus ojos al mirarme.
Sé cuan lejos vuelan las alas de tu mente,
paraísos lejanos bajo tus párpados cerrados.
Las olas que baten en tu iris,
soltando gotas que se funden con lágrimas.
Eres frágil.
Demasiados sueños.
Una realidad.
Alzas tus manos,
intentando aferrar algo que sólo existe
porque tú quieres que exista.
Deseas poder soñar,
eternamente.
Demasiados sueños.
Ya no hay realidad.
|
arriba |
| |
NOTES DE SILENCI
Respiració sincronitzada,
mirada perduda,
enllà de les parets.
Lluny, tan lluny
com el teu alè et permet
viatjar cap a tu.
Immòbil en el buit
que marca el teu destí
entre els llençols podrits de la fortuna.
Tu i el teu món.
Cada cop més aliens,
més estranys,
més a prop de La Veritat.
T’observo,
et desitjo,
voldria besar aquests llavis,
pàl·lids,
voldria alleujar el teu dolor,
ser la pastilla que et fa fugir.
Però tu ets tu i el teu món.
Tu ets tu.
|
arriba |
| |
REQUIEM
Massa cops l’he vist passar
rere l’ombra d’algú
per a qui la vida ja no era
més que segons.
Massa cops l’he vist actuar
en una dansa perfecta
de passos buits
i notes amargues.
I cada cop em sorprèn com si fos el primer.
L’he vist emportar-se
infants amb ulls de vell,
dones amb una altra vida dins seu,
gent del Món,
de tot el Món.
I sempre penso que són massa
els cops que he hagut de mirar
els seus ulls.
|
arriba |
| |
NIÑA DE LA LUNA
Tal vez hiciste
algo malo
y Dios te condenó
a no mirar jamás
la luna.
Tal vez una noche
no lo pudiste
soportar más
y la miraste.
Luna llena.
Y entonces
palidecieron tus cabellos,
palidecieron tus
ojos,
tu rostro,
tu alma...
Te viste condenada
a llevar la luna en ti,
esa
luna que Dios te prohibió mirar.
|
arriba |
| |
OCÉANO NEGRO
Las lágrimas desdibujan tu rostro,
hundido entre las piernas,
en vano intentando escapar
del dolor que consume tu cuerpo.
Tu belleza quedó atrás,
bajo capas de golpes y humillación,
tras la mano del que te prometía
las llaves del Paraíso.
Maldices al aire,
a la luna,
a la tristeza, a ti misma.
Ya cambiará, no es él,
no es el de los besos suaves,
no es el de las flores a medianoche,
no es el de los abrazos bajo la lluvia...
Volverá a ser el de antes,
es culpa mía, seguro...
te aferras al miedo y al engaño,
tratando de no ver la realidad,
mientras te levantas,
te limpias
y vuelves al circo de tu vida.
|
arriba |
| |
ÀNGEL SOLITARI
Rere la lluna bohèmia
t'amagues del món.
Només vols amor psicodèlic
i el busques en les roses negres
i en el batec dels escorpins
i en les fletxes del Destí
i en els ulls grisos...
Vols volar lliure entre la gent,
ser invisible... per un moment,
trencar les normes
i respirar.
Rere la lluna bohèmia
busques el teu lloc.
Besant el buit.
Delirant.
Somiant.
Vivint.
|
arriba |
| |
ALAS PERDIDAS
Alma, sopla en mi
oído,
cuéntame las
historias
ancianas de mi pueblo.
Dibuja en mi piel las dunas
que el viento olvidó
esparcidas en mis sueños.
Alma, acaricia mi rostro,
recuérdame por qué estoy aquí,
por qué hay tanto sufrimiento,
por qué no hay amor.
Alma...
Conduce mi destino
hacia el nombre que mis labios
no logran murmurar.
Permíteme llorar,
para dar a cada lágrima
un lugar y una forma.
Alma...
Alma...
¿Dónde estás?
|
arriba |
| |
IMPASSE
Nits de solitud al
teu costat.
Passió continguda
en una llágrima plorada.
Murmuris passats.
Sentiment ofegats
en una copa buida.
No hi ha res.
No tens res.
Potser mai ho has
tingut.
Potser jo tampoc
i tot ha estat un
somni
del
que no hauriem d’haver despertat.
|
arriba |
|
|
←
Volver a página anterior |
←Tornar
a la pàgina anterior |
|